CIUTAT-OBLIT

Ciutat-oblit

2003

12 peces circulars de 42 cm de diàmetre

Cautxú i làtex imprès, espuma, fusta, bridas.

Entre l'Òbit i l'oblit

 

En un món com l'actual, despoblat de déus que condueixen el traspàs del ser al no ser, després de la mort constatem únicament la presència evocadora de les empremtes i els records. Francesc Roig s’interroga sobre la distància certa i subtil que separa l'Òbit de l'oblit, el territori d'aquestes empremtes i records. Quan aquests desapareixen ens aboquem al buit, a la pèrdua irreversible que implica l’oblit.

L'artista se serveix de materials diversos (des de la morbidesa del làtex fins a l'austeritat de la fusta sense tractar) i de llenguatges plàstics completament heterogenis (des de Ia presentació escultòrica fins a la re-presentació fotogràfica) per evocar la densa atmosfera de la memòria, el territori que separa l’Òbit de l’oblit. El xqsultat és íntim i, alhora, dramátic.

Les propostes conceptuals són diverses. A voltes ens suggereix Ia severa identitat entre morts i vius, com és el cas de les estructures seriades dels nínxols -ciutat dels morts- i dels blocs d’habitatges -ciutat dels vius. De vegades ens convida a reflexionar sobre la nostra condició d'espectadors de la mort en el Tercer Món, on sembla que superposem Òbit i oblit en una sola seqüència.

Com és propi del discurs artístic contemporani, la tria dels referents visuals respon més a experiències vitals i íntimes de l’artista que no pas a una intenció programàtica. Això, i Ia defugida d’evidències emotives, determina que el fil conductor de la proposta és, en gran part, la seva coherència plàstica. La restricció cromàtica, el contrast dels materials nus i la disposició espacial de les obres, que recorda els frontals religiosos, aconsegueix recrear emocions subjectives, difícils de narrar, però reconeixibles en els records de tots nosaltres.

Francesc Perramón

Francesc Roig Zárate, contemporary art

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now